«I vaig deixar que els meus ulls es tornessin a passejar per la superficie, lentament, d’una riba a l’altra, començant als meus peus i acabant a la vora del precipici. No hi ha millor manera per assaborir l’extensió d’una massa d’aigua.
Aquest canvi de focus de la visió, el fet de moure els ulls quan es miren coses que no es mouen, incrementa la sensació que tenim de la realitat exterior. Llavors les coses estàtiques es poden copsar en el moment mateix de fer-se reals. I amb un acte tan senzill com canviar la posició del cap, també es pot fer aparèixer un aspecte diferent del món. Poseu el cap a terra o, encara millor, aparteu la vista del que estiugeu mirant i doblegueu el cos amb les cames separades fins que vegueu el món de cap per vall. Com s’ha transformat. Des dels branquillons de bruc de més a prop fins al replec de terra més llunyà, cada detall es mostra en la seva validesa.»
Fragment de La muntanya viva de Nan Shepherd
