«L’ésser humà no està mai sol. Està dins la seva cultura.
Potser la solitud existencial dels humans no era sinó un invent poc imaginatiu dels egocèntrics megalòmans en el món dels quals no hi havia lloc per a res més que el seu propi ego. Que ens sentim sols és indubtable, però això no demostra que ho estiguem realment. Sempre podem parlar amb els poetes i els filòsofs morts o amb els nostres difunts. Si ets grec pots parlar amb els arbres i els ocells, que són nimfes, o dones joves, afortunades o desgraciades; pots parlar amb el mar, que té mill llengües, i amb les muntanyes, a les quals els costa expressar-se.
L’ésser humà no està mai sol.
En C. se sentia sol, però no ho estava i ho sabia.»
Fragment del llibre “Amor i enyorança” de Theodor Kallifatides