Presència

publicado en: experiencias, poema | 0

 

 

En estos días de ausencias, de tiempo suspendido, de espacio contenido.  Momentos de colapso absoluto, otros en los que me peleo con enemigos invisibles,  otras veces  el mundo se vuelve chato y nada parece tener sentido, por fortuna solo a veces … también hay instantes donde todo brilla y se aquieta, y algo parece susurrar el misterio de la vida.

En estos días de ausencias e incertidumbres, en que la primavera se abre paso por todos los poros, quiero compartir un poema titulado Presència de Eva Baltasar

 

PRESÈNCIA

El nostre cos, la primera afirmació,

com la gana o com la set, i la necessitat

de formar part d’un altre cos.

Les coses petites ens sorprenen

amb grans extremitats i ens les allarguen,

membranes d’escalfor on la vida, encara pura,

es fertilitza, unica com sutures a nosaltres.

Els ulls que ens miren són mons sencers

que accepten la nostra rèplica

només per habitar-se.

Instint de justificació potent,

innat com obrir boques i empassar-se

trossets sexuats i nutritius de mare.

Hi ha un infant, al allarg del poemari,

que em persegueix i que m’obliga a escriure.

Concentra en ell tot l’important.

La resta cap, avui, a tots els altres llibres.

EVA BALTASAR “Animals d’hivern”

 

foto. paseos de proximidad en tiempos de confinamiento